15 de febrero de 2009

DOS COSITAS


1- Hasta la fecha, el artículo más... ¿extraño? sobre Jazz Maynard. Sin duda. (En catalán)

Els Mossos assalten la ficció
L'inspector Blanc dels Mossos d'Esquadra i l'agent Ribas treballen en un Raval violent i corrupte, i les seves aventures triomfen a França i Bèlgica, on els lectors devoren els còmics de la sèrie Jazz Maynard, protagonitzada per un trompetista-lladre i creada pels barcelonins Roger Ibáñez i Raule, dibuixant i guionista respectivament. Del tercer volum, Envers et contre tout (Contra viento y marea a l'edició en castellà, de Diábolo), se n'han tirat 18.000 exemplars. Tot i ser personatges secundaris, els mossos Blanc i Ribas són l'avantguarda de l'entrada de la policia catalana en l'univers del còmic i són els primers d'internacionalitzar la marca Mossos d'Esquadra a través de la ficció.
Han calgut més de dues dècades perquè l'existència dels Mossos –que no es va a notar al carrer fins que va començar el desplegament l'any 1994– hagi transformat l'imaginari col·lectiu. Tot just ara es veu amb claredat el seu assalt a la ficció.
I en aquest procés, les peculiaritats del mercat i de la llengua catalana provoquen paradoxes com la de Jazz Maynard: la sèrie ha llançat els Mossos més enllà de Catalunya perquè va ser l'editorial
Dargaud –gegant del mercat gegant de la francofonia– qui la va encarregar, però només es pot llegir en francès i en castellá. No hi ha versió en català. "Ja m'agradaria veure'n una versió amb l'argot ravaler dels anys 50! Però algú ho ha de pagar...", somia Raule.

2- Un par de fotos de las vitrinas de la Fnac de Callao (Madrid), cortesía de Aurora García, la mitad de Studio Kôsen junto a Diana Fernández. Jazz Maynard 3 y La conjetura de Poincaré intentando abrirse hueco entre tanto cómic de puta madre. Gracias, guapísima!